Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Les pràctiques són un període d’aprenentatge, tots aprenem

Començo la meva reflexió amb aquest encapçalament, ja que considero que durant totes les pràctiques, des de el primer dia fins l’últim, tant la mestra com nosaltres hem fet aprenentatge dia a dia.

Jo pot ser em demanaria, que hem de fer per aconseguir un feed back de aprenentatge de qualitat?

Durant aquests mesos, han sorgit nombroses situacions interessants, dilemes, coses que ens semblaven adequades, coses que no...però l’aprenentatge ha estat constants i ens ha acompanyat durant tots els dies, totes les hores i tots els moments. Però perquè aquests aprenentatges fossin profunds, tinguessin l’oportunitat de ser parlats, contrastats, reflexionats... havien de tenir el seu lloc, el seu temps, el seu moment i no ho han tingut, penso que per això pot ser tant la mestra com nosaltres no hem après d’aquella manera que volíem, perquè com ja he destacat anteriorment après hem après.

Pot ser una idea o possible solució a aquest fet seria estructurar les hores realitzades d’una manera diferent, com per exemple canvia l’hora diària dedicada a fer coses al centre, però sense infants, i dedicar-les a una reunió cada dues setmanes amb la mestra, com un seminari d’intercanvi d’experiències, d’aquesta manera haguéssim tingut l’oportunitat de demanar-li dubtes, ja que l’ambient hagués donat l’oportunitat, de contrastar opinions, solucionar petits dilemes, crear un ambient de comunicació-relació amb la mestra més enriquidor, en definitiva, crear un ambient de intercanvi d’informació que ens ajudés a nosaltres i a la mestra a treballar i a interioritzar aquells aprenentatges fets durant les setmanes..

En definitiva, penso que un aprenentatge de qualitat ha de tenir el seu espai i més si estàs en un període de temps on els aprenentatges que fem seran la nostra base per ser futures mestres. I per tant tenir un temps per reflexionar i pensar sobre aquests aspectes es fonamental en un procés d’aprenentatge com el que nosaltres hem fet. El mateix passa amb les mestres, ja que elles també aprenen de nosaltres i compartir experiències és important, i a l’aula és molt dificultós dur a terme de manera eficient aquest procés d’intercanvi d’informació, ja que l’ambient no propicia un espai de tranquil·litat i reflexió, sinó que has d’estar pendents de més coses i no estàs concentrat de veritat en allò que s’està parlant.

Igual que existeixen els claustres de centre, fer seminaris d’intercanvi d’experiències entre mestres i practicants seria una bona idea, fins i tot puc dir que intercanviar experiències entre totes les mestres que tenen practicants a les seves aules seria enriquidor, encara que no ho faria setmanalment, sinó una vegada al mes, per així setmanalment poder treballar únicament amb la mestra.

Aprender sin reflexionar es gastar la energia (Confucio)

Hay coses que para saberlas, no basta haberlas aprendido (Lucio Anneo Séneca)

Documentació d'una bona pràctica: Treballem en petits grups

  LES BONES practiques: Treballem en petits grups

El treball en petits grups, apareix com alternativa al tipus d’escola tradicional on el professor dirigia a un únic grup d’infants sense tenir en compte les seves habilitats, ritmes...en conseqüència va sorgir la idea de donar una atenció més individualitzada que dones la possibilitat de adaptar-se a les necessitats dels infants.

Com ens diu Marisa del Carmen Martín al llibre Aula de innovación educativa. Revista aula de innovación educativa 9. El fet d’organitzar als infants en petits grups, ja dona la possibilitat que ells mateixos es sentin més escoltat i prestin una major atenció a allò que es treballa o s’està fent .

A mida que els infants creixen, tenen la necessitat de sentir-se escoltat i també de relacionar-se amb els demés, treballar en petits grups, afavoreix aquest tipus de comunicació i sobretot la implicació d’aquests.

En el meu cas, la bona pràctica elegida estava relacionada amb els petits grups de treball en determinades activitats que es realitzen a l’aula, però també cal destacar, que l’aula esta distribuïda en petits racons que possibiliten la relació dels infants en petits grups i va rotant durant el matí segons les seves preferències, d’aquesta manera la mestra afavoreix la comunicació entre tots els infants i sobretot la seva autonomia per fer-ho.

A continuació, us documentaré a partir de fotografies de l’aula com s’organitzen aquesta grups de treball, en quin espais i també us mostraré imatges de l’efecte contrari, treballar en gran grup per que observeu la diferència.

Aquest és el moment d’experimentació, com podeu comprovar, encara que no surtin tots els infants a la fotografia, hi ha el grup sencer d’infants, per tant la taula esta plena d’objectes per manipular que impossibilita gaudir d’un espai. En petit grup aquest problema no existiria.

Joc heurístic, els infants s’organitzen en petits grups i disposen d’un ampli espai per poder interaccionar amb el material.

Caixa de buff, activitat que s’alterna amb joc heurístic, la mitat dels infants fan aquesta activitat i la resta joc heurístic. Es disposa d’una taula, per donar comunitat als infants.

Experimentació, com es pot observar, és el grup sencer i novament l’espai és un problema. A més l’atenció de la mestra no pot ser tant individualitzada com ho és a les activitats en petit grups.

El fet d’estructurar l’aula en racons afavoreix que els infants puguin estar concentrats en l’activitat que realitza, bé individualment o en petits grups. És el cas, d’aquest fillet el qual va estar concentrat durant una estona considerable per realitzar la seva construcció.

 
En quant a la relació entre aquest tipus de metodologia i la informació que es presenta al PEC no hi ha cap referència a n’aquesta, però si que té com a objectiu la planificació d’activitat que fomentin la cohesió del grup i la cooperació i col·laboració d’aquests en les activitats que es realitzen a l’aula i també al centre amb altres alumnes.