Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Les pràctiques són un període d’aprenentatge, tots aprenem

Començo la meva reflexió amb aquest encapçalament, ja que considero que durant totes les pràctiques, des de el primer dia fins l’últim, tant la mestra com nosaltres hem fet aprenentatge dia a dia.

Jo pot ser em demanaria, que hem de fer per aconseguir un feed back de aprenentatge de qualitat?

Durant aquests mesos, han sorgit nombroses situacions interessants, dilemes, coses que ens semblaven adequades, coses que no...però l’aprenentatge ha estat constants i ens ha acompanyat durant tots els dies, totes les hores i tots els moments. Però perquè aquests aprenentatges fossin profunds, tinguessin l’oportunitat de ser parlats, contrastats, reflexionats... havien de tenir el seu lloc, el seu temps, el seu moment i no ho han tingut, penso que per això pot ser tant la mestra com nosaltres no hem après d’aquella manera que volíem, perquè com ja he destacat anteriorment après hem après.

Pot ser una idea o possible solució a aquest fet seria estructurar les hores realitzades d’una manera diferent, com per exemple canvia l’hora diària dedicada a fer coses al centre, però sense infants, i dedicar-les a una reunió cada dues setmanes amb la mestra, com un seminari d’intercanvi d’experiències, d’aquesta manera haguéssim tingut l’oportunitat de demanar-li dubtes, ja que l’ambient hagués donat l’oportunitat, de contrastar opinions, solucionar petits dilemes, crear un ambient de comunicació-relació amb la mestra més enriquidor, en definitiva, crear un ambient de intercanvi d’informació que ens ajudés a nosaltres i a la mestra a treballar i a interioritzar aquells aprenentatges fets durant les setmanes..

En definitiva, penso que un aprenentatge de qualitat ha de tenir el seu espai i més si estàs en un període de temps on els aprenentatges que fem seran la nostra base per ser futures mestres. I per tant tenir un temps per reflexionar i pensar sobre aquests aspectes es fonamental en un procés d’aprenentatge com el que nosaltres hem fet. El mateix passa amb les mestres, ja que elles també aprenen de nosaltres i compartir experiències és important, i a l’aula és molt dificultós dur a terme de manera eficient aquest procés d’intercanvi d’informació, ja que l’ambient no propicia un espai de tranquil·litat i reflexió, sinó que has d’estar pendents de més coses i no estàs concentrat de veritat en allò que s’està parlant.

Igual que existeixen els claustres de centre, fer seminaris d’intercanvi d’experiències entre mestres i practicants seria una bona idea, fins i tot puc dir que intercanviar experiències entre totes les mestres que tenen practicants a les seves aules seria enriquidor, encara que no ho faria setmanalment, sinó una vegada al mes, per així setmanalment poder treballar únicament amb la mestra.

Aprender sin reflexionar es gastar la energia (Confucio)

Hay coses que para saberlas, no basta haberlas aprendido (Lucio Anneo Séneca)

Reflexionem sobre els projectes de millora

Després d'una recerca acurada dels projectes realitzats amb els diferents grups de feina de les illes d'Eivissa,Palma i Menorca, i de les exposicions d'algun d'aquest, a continuació exposaré una reflexió generalitzada de cadascun d'aquest, partint prèviament d'unes preguntes.

Projectes de millora

View more documents from colorines1

Contracte d'aprenentatge de pràctiques

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

Jo en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que, necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguent:

Començament de les pràctiques

És difícil amb tres dies de pràctiques fer una reflexió sobre aquelles competències que he de millorar, ja que encara no he participat activament en totes les activitats i el meu paper és encara molt observador i no particpant.

Encara així puc dir, amb possibilitat d’anar ampliant aquestes propostes de millora que, he de millorar les següents competències i sobretot agafar confiança amb el context de l’escola i aula.

·         Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y en su trabajo

·         Trabajar en equipo

·         Participar en la gestión de la escuela

·         Organizar la propia formación continua

Després de dos mesos de pràctiques puc dir...

Ara ja puc analitzar més a fons aquelles coses que puc millorar i que poc a poc he d’anar fent a l’escola, ja que el periode de pràctiques ja és de dos mesos i durant aquest temps he pogut aprendre moltíssim i sobretot sentir-me com a un component més de la comunitat de la meva escola.

En primer lloc dir, que he aconseguit poder implicar als infants de manera adequada en les activitats que he anat fent a l’aula.Al principi era un poc complicat, ja que el seu referent principal era la mestra i canviar-li aquest referent els hi era complicat, però ara ja som un membre més de l’aula i soc un referent per els infants.Encara així, he de dir que en algunes activitats he de millorar la meva intervenció, ja que a vegades en activitats mogudes controlar a tots els infants encara m’és un poc complicat, perque a vegades no agafen les meves paraules amb la serietat adequada per dir-ho d’alguna manera.

Ple que fa al treball en equip, penso que ho estic faguent bé, ja que durant la jornada escola treballes molt amb la companya de cicle i és necessari una comunicació i un treball en equip adequat.Encara així seguesc, pensant que en cas que hem toques companyes de feina que pot ser no tenen el mateix ritme de treball que tinc jo, hauria de fer un gran esforç per adaptar-me per tal de funcionar correctament.

En quant a la participació en la gestió d el’aula encara no he tingut molta oportunitat de participar.Igualment, em pasa amb la formació continua, tampoc he tingut l’oportunitat de poder formar-me durant aquest temps, però si que penso que hi ha molta oferta per mestres que fan feina, però poca formació per aquelles persones que encara ens estem formant com a mestre i que volem formar-nos encara més.Un exemple clar, va ser en el qual ens vam trobar jo i la meva companya de pràctiques, quan la directora del centre de pràctiques ens va oferir fer un curs de massatges infantils, en va fer molta il3lusió però a l’hora d’informar-nos vam descobrir que només podien participar aquelles persones que gaudien d’una nòmia.

Pel que fa a una de les coses que considero que he de millorar, és la meva creativitat, hem costat treure idees noves d’una cosa en concret o tenir creativitat a l’hora de fer algun tipus de manualitat o activitat i penso que en educació infantil és molt important la creativitat i amb infants tan petits en costa molt.

Dir també, que m’ha costat un poc adaptar-me al ritme de l’aula (en quant a l’horari establert), en ocasions, hi ha dies molt caòtics on desitjaria que el matí tingués almenys 2 hores més per realitzar la jornada amb tranquil·litat, i ajustar-me al ritme d’aquests dies és encara un punt a millorar, ja que hi ha moments que m’agobio, ja que m’agradaria que fos d’un altra manera, però està estrcturat així.

Em proposo els objectius:

·         Aprofitar totes les situacions de treball col·laboratiu i en equip per tal de  potenciar les meves habilitats i competències dins aquest àmbit.

·         Seguir participant activament en les activitats de l’aula i del centre, oferint la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge conjunt amb els infants, per així adequar-me al màxim al seu ritme.

·         Aprendre de totes les situacions dia a dia per anar creant una base estable de coneixements i sobretot ampliar els coneixements previs relacionant tots els contiguts coneguts i els desconeguts.

·         Oferir a les mestres coneixements nous i innovadors.

·         Ser un referent més dels infants.

·         Saber adaptar-me a les necessitats de cadascú en moments determinats

Per aconsegui-ho faré, demanaré...

·         Ajuda a les persones de referència.

·         M’implicaré en tot el procés d’ensenyament- aprenentatge de l’aula.

·         Cercaré informació teòrica amb fonamnets sòlids.

·         Obriré la meva ment a propostes noves, innovadores que afavoreixen l’ensenyament-aprenentatge.

·         M’acostaré als infants, donant ajuda i suport en qualsevol moment i de la manera més afectiva possible.

Bona pràctica educativa: Treballem en petits grups

La bona pràctica elegida, està relacionada amb l’organització dels grups de treball per realitzar diferents activitats d’aula. Aquests, s’organitzen per petits grups d’infants d’entre 4-5 membres amb l’objectiu de facilitar la feina tant a la mestra com als infants i oferir una atenció més individualitzada, que afavoreixi el procés d’aprenentatge dels infants.

No és realitza en totes les activitats que es fan a l’aula, encara que podria ser una bona opció, però en algunes de les activitats es surt de l’aula i per tant els horaris es solapen i no és possible. A la meva aula, els infants es divideixen en petits grups de treball quan realitzen activitats artístiques i quan es treballa la caixa de buff i el joc heurístic. Aquestes dues, es realitzen cada dues setmanes, per exemple, el grup 1 la setmana que realitza caixa de buff, la següent fa joc heurístic, de tal manera que els grup es van alternant, en canvi les activitats artístiques es  fan a la mateixa aula i els infants van passant per grups a la taula de treball i la resta interacciona amb la caixa de música.

El grup d’infants de la meva aula són infants d’un any, és molt heterogeni i això dona lloc a que tots s’enriqueixen dels altres en quant a aprenentatges, ja que tots tenen el seu propi ritme, i també en quant a habilitats socials i cooperatives en les diverses activitats d’aula.

Com en quasi totes les aules, sempre pot haver conscient o inconscientment alumnes preferits o que simplement per qüestions variades reben més atenció que altres. En el cas de la meva aula, la mestra sempre intenta tractar igual a tot, però pot ser en alguna ocasió es poden veure preferències o bé perquè l’infant reclama atenció contínuament o bé perquè inconscientment com humans que som tenim preferències. Crec que no és un aspecte negatiu, sempre hi quant no passi amb excés i es sigui sempre conscient.Com a professionals hem d’evitar aquest tipus de situacions o almenys intentar equiparar la nostra atenció de manera igualitària.

Una bona opció per aconseguir això, es pensar al final de la jornada a quin fillet/a hem vist riure durant el matí, o proposar-se que cada dia  un infant diferent rebi una atenció especial de tal manera que no un infant tingui més preferències que un altra.

En quant als objectius i al aprenentatges que promou, puc dit partint de la observació i sent conscients que no tinc una informació objectiva del plantejament de la mestra, que els objectius que persegueix són:

     Possibilitar una atenció més individualitzada.

     Permetre una major autonomia en la realització de les activitats.

Pel que fa als aprenentatges que promou penso que, aquesta estratega dona peu que els infants interioritzin d’una manera més adequada i sobretot adaptada el seu ritme d’aprenentatge, donant la oportunitat que ells siguin subjectes més actius dins el seu propi procés en quant a adquisició de continguts.

Durant aquests agrupaments, els infants  treballen àrees com: Àrea de llenguatge, comunicació i representació, ja que experimenten, manipulen, i es comuniquen amb els companys. Així doncs, aquesta estratègia metodològica podríem dir, que pretén fomentar els principis de cooperació i col·laboració dels infants, implicant-los de la millor manera possible en les activitats i en l’ambient de treball de l’aula.

Reflexionant sobre això, també en va sorgir un dilema-dubte que quan pugui vull solucionar. Aquest té relació amb els criteris de selecció que estableix la mestra tutora d’un grup a l’hora de formar petits grups a un aula. És a dir, conèixer si forma els grups a partir de característiques personals dels infants, per mesos de naixement, per habilitats...

Pel que fa a la satisfacció de la mestra, no ho he parlat clarament amb ells, però partint de la meva observació puc dir que tant la mestra com els infants estan satisfest de fer feina d’aquesta manera, ja que tant la mestra com ells es poden enriquir satisfactòriament, ja que la mestra pot oferir  la seva atenció amb una qualitat adequada i a la vegada els infants tenen un ritme de treball adequat a les seves necessitats. Quan he observat les activitats que es realitzen en grups gran, les diferències són notables, els infants es dispersen més i la mestra no pot oferir una atenció tant individualitzada, per tant en ocasions alguns infants no reben l’atenció adequada i això es nota en la realització del treball.

En quant al valor que li atorga el centre a n’aquesta pràctica els desconeix ja que no sé si la resta d’aules treballen d’aquesta forma, però en cas que sigui un pràctica habitual de la resta d’aules, el centre li deu atorgar un valor qualitatiu, per donar lloc a una feina qualitativa per par del professorat i oferir un aprenentatge als infants basat en la qualitat.

Finalment, després de destacar una de les bones pràctiques que considero  important dins de la vida de l’aula, puc dir també que hi ha pràctiques de gran importància que estan absentés a l’aula i fins i tot podria dir al centre.

És el cas de la part de documentació, tant a l’aula com al centre en general, no existeix cap tipus de documentació- informació per les persones externes a l’escola per poder conèixer com funciona l’aula i poder observar que fan als infant durant les hores que estan al centre, de manera habitual. Només es limiten a informar de possibles sortides, materials que pugui necessitar durant les setmanes i l’horari de la setmana, però no tenen cap lloc per donar visibilitat i transparència del centre cap a l’exterior. En quant a les famílies, he pogut saber que donen un cd amb fotografíes (quatrimestralment), i que tenen la intenció de fer un possible videomuntatge cap a final de curs, peró allò interessant no és entregar un cd amb una recopilació d'imatges sinó donar significat a n'aquestes fotografies i que les famílies puguin tenir coneixement dels canvis, dels aprenentatges...

Experiències educatives 0-3 anys

Experiències 0 3 anys

View more documents from colorines1

Dossier 3

Un DAFO, és un anàlisi que es pot realitzar tant del centre com de l'aula on fas feina o treballas i que es fomenta en la identificació d'aquests, partint d'una banda de les debilitats i fortaleses que posseix i de l'altra de les amenaces i les oportunitats que pot plantejar l'entorn.

Aquest te com objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora.

En aquest dossier, podreu observar les fortaleses i oportunitats que ofereix el meu centre i aula de pràctiques.

Dossier 3

View more documents from colorines1

Dossier 2: Seguim omplint la motxilla

Ja estic a la tercera setmana de pràctiques, i per tant ja puc anar reflexionant i anàlitzant més a fons alguns aspectes del pràcticum com és el cas del segon dossier: Seguim omplint la motxilla, on he reflexionat i on he exposat tot el que passa un dia a l'escola i el significat de la parula infant, tenint en compte el bagatge d'aquest 3 anys de carrera.

Document blog

View more documents from colorines1

Com vaig explicar cada dossier estará relacionat amb una de les competències de l'assignatura.Aquest concretament estará relacionat amb les competències:

1a-3b-3d-3e-4c

Dossier 1: Primeres impressions a la motxilla

Dossier per al-23_de_febrer

View more documents from colorines1

Primer dossier d'activitats, relacionat amb les següents competències: 2a-2b-3b-3d-4a-4d