Bona pràctica educativa: Treballem en petits grups

La bona pràctica elegida, està relacionada amb l’organització dels grups de treball per realitzar diferents activitats d’aula. Aquests, s’organitzen per petits grups d’infants d’entre 4-5 membres amb l’objectiu de facilitar la feina tant a la mestra com als infants i oferir una atenció més individualitzada, que afavoreixi el procés d’aprenentatge dels infants.

No és realitza en totes les activitats que es fan a l’aula, encara que podria ser una bona opció, però en algunes de les activitats es surt de l’aula i per tant els horaris es solapen i no és possible. A la meva aula, els infants es divideixen en petits grups de treball quan realitzen activitats artístiques i quan es treballa la caixa de buff i el joc heurístic. Aquestes dues, es realitzen cada dues setmanes, per exemple, el grup 1 la setmana que realitza caixa de buff, la següent fa joc heurístic, de tal manera que els grup es van alternant, en canvi les activitats artístiques es  fan a la mateixa aula i els infants van passant per grups a la taula de treball i la resta interacciona amb la caixa de música.

El grup d’infants de la meva aula són infants d’un any, és molt heterogeni i això dona lloc a que tots s’enriqueixen dels altres en quant a aprenentatges, ja que tots tenen el seu propi ritme, i també en quant a habilitats socials i cooperatives en les diverses activitats d’aula.

Com en quasi totes les aules, sempre pot haver conscient o inconscientment alumnes preferits o que simplement per qüestions variades reben més atenció que altres. En el cas de la meva aula, la mestra sempre intenta tractar igual a tot, però pot ser en alguna ocasió es poden veure preferències o bé perquè l’infant reclama atenció contínuament o bé perquè inconscientment com humans que som tenim preferències. Crec que no és un aspecte negatiu, sempre hi quant no passi amb excés i es sigui sempre conscient.Com a professionals hem d’evitar aquest tipus de situacions o almenys intentar equiparar la nostra atenció de manera igualitària.

Una bona opció per aconseguir això, es pensar al final de la jornada a quin fillet/a hem vist riure durant el matí, o proposar-se que cada dia  un infant diferent rebi una atenció especial de tal manera que no un infant tingui més preferències que un altra.

En quant als objectius i al aprenentatges que promou, puc dit partint de la observació i sent conscients que no tinc una informació objectiva del plantejament de la mestra, que els objectius que persegueix són:

     Possibilitar una atenció més individualitzada.

     Permetre una major autonomia en la realització de les activitats.

Pel que fa als aprenentatges que promou penso que, aquesta estratega dona peu que els infants interioritzin d’una manera més adequada i sobretot adaptada el seu ritme d’aprenentatge, donant la oportunitat que ells siguin subjectes més actius dins el seu propi procés en quant a adquisició de continguts.

Durant aquests agrupaments, els infants  treballen àrees com: Àrea de llenguatge, comunicació i representació, ja que experimenten, manipulen, i es comuniquen amb els companys. Així doncs, aquesta estratègia metodològica podríem dir, que pretén fomentar els principis de cooperació i col·laboració dels infants, implicant-los de la millor manera possible en les activitats i en l’ambient de treball de l’aula.

Reflexionant sobre això, també en va sorgir un dilema-dubte que quan pugui vull solucionar. Aquest té relació amb els criteris de selecció que estableix la mestra tutora d’un grup a l’hora de formar petits grups a un aula. És a dir, conèixer si forma els grups a partir de característiques personals dels infants, per mesos de naixement, per habilitats...

Pel que fa a la satisfacció de la mestra, no ho he parlat clarament amb ells, però partint de la meva observació puc dir que tant la mestra com els infants estan satisfest de fer feina d’aquesta manera, ja que tant la mestra com ells es poden enriquir satisfactòriament, ja que la mestra pot oferir  la seva atenció amb una qualitat adequada i a la vegada els infants tenen un ritme de treball adequat a les seves necessitats. Quan he observat les activitats que es realitzen en grups gran, les diferències són notables, els infants es dispersen més i la mestra no pot oferir una atenció tant individualitzada, per tant en ocasions alguns infants no reben l’atenció adequada i això es nota en la realització del treball.

En quant al valor que li atorga el centre a n’aquesta pràctica els desconeix ja que no sé si la resta d’aules treballen d’aquesta forma, però en cas que sigui un pràctica habitual de la resta d’aules, el centre li deu atorgar un valor qualitatiu, per donar lloc a una feina qualitativa per par del professorat i oferir un aprenentatge als infants basat en la qualitat.

Finalment, després de destacar una de les bones pràctiques que considero  important dins de la vida de l’aula, puc dir també que hi ha pràctiques de gran importància que estan absentés a l’aula i fins i tot podria dir al centre.

És el cas de la part de documentació, tant a l’aula com al centre en general, no existeix cap tipus de documentació- informació per les persones externes a l’escola per poder conèixer com funciona l’aula i poder observar que fan als infant durant les hores que estan al centre, de manera habitual. Només es limiten a informar de possibles sortides, materials que pugui necessitar durant les setmanes i l’horari de la setmana, però no tenen cap lloc per donar visibilitat i transparència del centre cap a l’exterior. En quant a les famílies, he pogut saber que donen un cd amb fotografíes (quatrimestralment), i que tenen la intenció de fer un possible videomuntatge cap a final de curs, peró allò interessant no és entregar un cd amb una recopilació d'imatges sinó donar significat a n'aquestes fotografies i que les famílies puguin tenir coneixement dels canvis, dels aprenentatges...