Reflexió final de l'assignatura

El quatrimestre ha arribat al seu final, i com a tal també hem arribat al final d’una nova etapa de la nostra experiència com a estudiants d’educació infantil i el final d’una nova assignatura que ens aportat moltes coses.

A l’inici tenia unes expectatives molt diferents del que realment ha estat l’assignatura, el títol em suggeria altres esquemes de treball, enfocats a àmbits innovadors de l’assignatura, compartir experiències...però tot i així, de no ser el que inicialment esperava, les expectatives que me’n duc de l’assignatura són relativament bones.

Ha estat una assignatura que gràcies a fer-la mestres he realitzat les pràctiques m’ha fet reflexionar sobre molts aspectes que pot ser hagués deixat de banda. M’ha ajudat molt ja que he pogut reflexionar i pensar sobre el perquè de les coses, sobre temes que ens creaven dilemes i dubtes, compartir experiències i sobretot obrir la mirada cap a altres alternatives educatives i sobretot ampliar els meus coneixements sobre la innovació i el projectes de millora, dels quals és parla tant i encara en cap assignatura ens havien parlat amb tanta densitat.

De fet aquesta etapa final de l’assignatura és la que m’ha aportat més coses positives i de la qual he après més, encara que penso que pot ser no hagués estat mala idea haver-la treballada més de cara a l’inici de l’assignatura, ja que les practicants havíem de començar a fer un projecte i tot això que hem treballat ara ens hagués donat molt de suport a l’hora de fer camí al nostre projecte. Tot i així, també els coneixements adquirits han fet la seva funció i ens han ajudat per acabar d’enllestir el nostre projecte.

Un altra cosa a destacar, que ja hem parlat en algunes de les classes i que diàriament comentaven en les classes de videoconferència, era l’aspecte negatiu del tipus de classe que fèiem, en hagués agradat tant tenir aquesta assignatura presencial, que almenys jo em lamentava cada dijous... ja que trobava tant important poder debatre o intercanviar experiència d’una manera més planera i en petit grup que hem semblava que amb tantes persones, no donava els fruits que podia donar sent una assignatura presencial. Tot i així, hem quedo amb una part positiva d’això i és, que gràcies a estar les tres illes connectades hem pogut compartir experiències que amb classes presencials no haguéssim tingut, ja que només haguéssim parlat de les experiències de les companyes i companys de la mateixa aula. Per tant, dintre de l’aspecte negatiu hem quedo amb allò que m’ha semblat més positiu.

En quant al nivell de feina, ha estat considerable, tot i així penso que ha estat necessari i que ha estat positiu per nosaltres, o almenys per jo ho ha estat, ja que com he dit abans les reflexions m’han estat molt útils, encara que també soc conscients que en algun moment m’he estressat, però com tot, amb una bona organització ho he tirar endavant més bé o més malament però ho he fet. Ara només desitjo que els esforços donin els seus fruits.

Finalment dir, que hem reflexionar considerablement durant aquest temps, ja que han estat un mesos d’experiències diàries que ens han fet pensar i repensar, però hem quedo amb que ara és temps de pensar reflexionar novament sobre allò fet, amb calma i tranquil·litat.

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Les pràctiques són un període d’aprenentatge, tots aprenem

Començo la meva reflexió amb aquest encapçalament, ja que considero que durant totes les pràctiques, des de el primer dia fins l’últim, tant la mestra com nosaltres hem fet aprenentatge dia a dia.

Jo pot ser em demanaria, que hem de fer per aconseguir un feed back de aprenentatge de qualitat?

Durant aquests mesos, han sorgit nombroses situacions interessants, dilemes, coses que ens semblaven adequades, coses que no...però l’aprenentatge ha estat constants i ens ha acompanyat durant tots els dies, totes les hores i tots els moments. Però perquè aquests aprenentatges fossin profunds, tinguessin l’oportunitat de ser parlats, contrastats, reflexionats... havien de tenir el seu lloc, el seu temps, el seu moment i no ho han tingut, penso que per això pot ser tant la mestra com nosaltres no hem après d’aquella manera que volíem, perquè com ja he destacat anteriorment après hem après.

Pot ser una idea o possible solució a aquest fet seria estructurar les hores realitzades d’una manera diferent, com per exemple canvia l’hora diària dedicada a fer coses al centre, però sense infants, i dedicar-les a una reunió cada dues setmanes amb la mestra, com un seminari d’intercanvi d’experiències, d’aquesta manera haguéssim tingut l’oportunitat de demanar-li dubtes, ja que l’ambient hagués donat l’oportunitat, de contrastar opinions, solucionar petits dilemes, crear un ambient de comunicació-relació amb la mestra més enriquidor, en definitiva, crear un ambient de intercanvi d’informació que ens ajudés a nosaltres i a la mestra a treballar i a interioritzar aquells aprenentatges fets durant les setmanes..

En definitiva, penso que un aprenentatge de qualitat ha de tenir el seu espai i més si estàs en un període de temps on els aprenentatges que fem seran la nostra base per ser futures mestres. I per tant tenir un temps per reflexionar i pensar sobre aquests aspectes es fonamental en un procés d’aprenentatge com el que nosaltres hem fet. El mateix passa amb les mestres, ja que elles també aprenen de nosaltres i compartir experiències és important, i a l’aula és molt dificultós dur a terme de manera eficient aquest procés d’intercanvi d’informació, ja que l’ambient no propicia un espai de tranquil·litat i reflexió, sinó que has d’estar pendents de més coses i no estàs concentrat de veritat en allò que s’està parlant.

Igual que existeixen els claustres de centre, fer seminaris d’intercanvi d’experiències entre mestres i practicants seria una bona idea, fins i tot puc dir que intercanviar experiències entre totes les mestres que tenen practicants a les seves aules seria enriquidor, encara que no ho faria setmanalment, sinó una vegada al mes, per així setmanalment poder treballar únicament amb la mestra.

Aprender sin reflexionar es gastar la energia (Confucio)

Hay coses que para saberlas, no basta haberlas aprendido (Lucio Anneo Séneca)

Reflexionem sobre els projectes de millora

Després d'una recerca acurada dels projectes realitzats amb els diferents grups de feina de les illes d'Eivissa,Palma i Menorca, i de les exposicions d'algun d'aquest, a continuació exposaré una reflexió generalitzada de cadascun d'aquest, partint prèviament d'unes preguntes.

Projectes de millora

View more documents from colorines1

Aprenentatges i reflexions dels projectes de millora

APRENENTATGES I REFLEXIONS DEL PROPI PROJECTE DE MILLORA I DEL PROJECTES EXPOSATS PER LES COMPANYES.

Després de tenir quasi finalitzat el projecte de millora, juntament amb la seva posada en pràctica, i l’explicació dels diferents projectes que les meves companyes han anat exposant durant les classes de videoconferència, he de dir, que he après moltíssimes coses, sobretot he adquirit moltes idees en quant als temes que poden ser interesants per treballar als centres i a la vegada he ampliat els meus recursos en quant a idees per millorar projectes ja fets, com per exemple el cas del nostre projecte. Ja que encara que la meva companya i jo considerem que ha estat ben treballant quan hem escoltat alguns projectes que partien inicialment de la mateixa temàtica que el nostre, materials reciclats o materials naturals, ens han vingut al cap nombroses propostes que haguéssim pogut fer nosaltres amb el nostre projecte.

A la vegada, he pogut identificar bones practiques dins d’aquests projectes, ja que com diu el seu nom eren projectes de millora i es tractava de cercar altres estratègies per donar concontinuació projectes ja plantejats al centre o cercar altres vies d’intervenció. Per tant, considero que les bones pràctiques han estat en total contacte amb els projectes, degut a que moltes propostes eren proposades amb petits canvis a les inicials i per tant personalment, considero que són petites bones pràctiques que van constituint un gran projecte de millora.

Pel que fa al nostre projecte de millora, he de dir que tant la meva Érika com jo, l’hem plantejat partint de les necessitats sentides per les mestres i de la necessitat que tenien de fer un canvi a la seva proposta de reciclatge que ja es treballa a l’escola des de fa uns anys. Per això vam voler partir del seu problema , l’excés de joguines de plàstic, i aprofitar el treball de reciclatge i fer un mix. Per tant, vam decidir enfocar el projecte a tot el centre, encara que la `posada en pràctica d’aquets estaria destinat només a les aules on fèiem pràctiques per tal de facilitar la feina i no “perdre” hores fora de la nostra aula.

Durant tot el procés de construcció d’aquest projecte, hem aguat de cercar molta informació en referència a alguns temes, per poder fer totes les parts pertinents a n0aquest projecte. Hem agut de cercar informació sobre el reciclatge, el consumisme, cercar idees de joguines reciclades o pàgines que ens donessin suport a la nostra creativitat, fer una recerca de material... en definitiva, fer una recerca bastant ampliant, ja que sense aquesta recerca era complicat fer una bona contextualització i justificació del nostre projecte, ja que encara que a simple vista no ho sembli, el reciclatge a les escoles és encara un tema molt poc treballat i la informació és bastant reduïda en aquest àmbit.

En quant als obstacles, ens hem trobat alguns d’ells sobretot a l’hora de cercar el material que volíem, de plantejar quin material era l’adequat, si els infants havien de participar o no.. la veritat que sobretot a l’inici aquests obstacles i dilemes han estat continus, però després s’han anat solucionant poc a poc, encara que n’han sorgit d’altres. Tot i així, hem de dir que la posada en pràctica ha estat un èxit i hem pogut extreure evidencies de l’actuació del infants, com ara el tipus de joc que tenen, els coneixements, el grau d’implicació en propostes noves i desconegudes per ells....

Això, ens serà molt útil a l’hora de fer l’apartat d’avaluació, ja que creiem que no és el mateix avaluar un projecte que no s’ha dut a la pràctica a un altra que si s’ha posat en pràctica, i considerem que això ens dura molt de beneficis.

Finalment, dir que ha estat una experiència molt enriquidora almenys per jo, i espero que també per les nostres companyes, ja que compartir informació és molt enriquidor i ens ajuda a anar formant-nos junts.

Contracte d'aprenentatge de pràctiques

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

Jo en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que, necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguent:

Començament de les pràctiques

És difícil amb tres dies de pràctiques fer una reflexió sobre aquelles competències que he de millorar, ja que encara no he participat activament en totes les activitats i el meu paper és encara molt observador i no particpant.

Encara així puc dir, amb possibilitat d’anar ampliant aquestes propostes de millora que, he de millorar les següents competències i sobretot agafar confiança amb el context de l’escola i aula.

·         Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y en su trabajo

·         Trabajar en equipo

·         Participar en la gestión de la escuela

·         Organizar la propia formación continua

Després de dos mesos de pràctiques puc dir...

Ara ja puc analitzar més a fons aquelles coses que puc millorar i que poc a poc he d’anar fent a l’escola, ja que el periode de pràctiques ja és de dos mesos i durant aquest temps he pogut aprendre moltíssim i sobretot sentir-me com a un component més de la comunitat de la meva escola.

En primer lloc dir, que he aconseguit poder implicar als infants de manera adequada en les activitats que he anat fent a l’aula.Al principi era un poc complicat, ja que el seu referent principal era la mestra i canviar-li aquest referent els hi era complicat, però ara ja som un membre més de l’aula i soc un referent per els infants.Encara així, he de dir que en algunes activitats he de millorar la meva intervenció, ja que a vegades en activitats mogudes controlar a tots els infants encara m’és un poc complicat, perque a vegades no agafen les meves paraules amb la serietat adequada per dir-ho d’alguna manera.

Ple que fa al treball en equip, penso que ho estic faguent bé, ja que durant la jornada escola treballes molt amb la companya de cicle i és necessari una comunicació i un treball en equip adequat.Encara així seguesc, pensant que en cas que hem toques companyes de feina que pot ser no tenen el mateix ritme de treball que tinc jo, hauria de fer un gran esforç per adaptar-me per tal de funcionar correctament.

En quant a la participació en la gestió d el’aula encara no he tingut molta oportunitat de participar.Igualment, em pasa amb la formació continua, tampoc he tingut l’oportunitat de poder formar-me durant aquest temps, però si que penso que hi ha molta oferta per mestres que fan feina, però poca formació per aquelles persones que encara ens estem formant com a mestre i que volem formar-nos encara més.Un exemple clar, va ser en el qual ens vam trobar jo i la meva companya de pràctiques, quan la directora del centre de pràctiques ens va oferir fer un curs de massatges infantils, en va fer molta il3lusió però a l’hora d’informar-nos vam descobrir que només podien participar aquelles persones que gaudien d’una nòmia.

Pel que fa a una de les coses que considero que he de millorar, és la meva creativitat, hem costat treure idees noves d’una cosa en concret o tenir creativitat a l’hora de fer algun tipus de manualitat o activitat i penso que en educació infantil és molt important la creativitat i amb infants tan petits en costa molt.

Dir també, que m’ha costat un poc adaptar-me al ritme de l’aula (en quant a l’horari establert), en ocasions, hi ha dies molt caòtics on desitjaria que el matí tingués almenys 2 hores més per realitzar la jornada amb tranquil·litat, i ajustar-me al ritme d’aquests dies és encara un punt a millorar, ja que hi ha moments que m’agobio, ja que m’agradaria que fos d’un altra manera, però està estrcturat així.

Em proposo els objectius:

·         Aprofitar totes les situacions de treball col·laboratiu i en equip per tal de  potenciar les meves habilitats i competències dins aquest àmbit.

·         Seguir participant activament en les activitats de l’aula i del centre, oferint la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge conjunt amb els infants, per així adequar-me al màxim al seu ritme.

·         Aprendre de totes les situacions dia a dia per anar creant una base estable de coneixements i sobretot ampliar els coneixements previs relacionant tots els contiguts coneguts i els desconeguts.

·         Oferir a les mestres coneixements nous i innovadors.

·         Ser un referent més dels infants.

·         Saber adaptar-me a les necessitats de cadascú en moments determinats

Per aconsegui-ho faré, demanaré...

·         Ajuda a les persones de referència.

·         M’implicaré en tot el procés d’ensenyament- aprenentatge de l’aula.

·         Cercaré informació teòrica amb fonamnets sòlids.

·         Obriré la meva ment a propostes noves, innovadores que afavoreixen l’ensenyament-aprenentatge.

·         M’acostaré als infants, donant ajuda i suport en qualsevol moment i de la manera més afectiva possible.

Pràctiques de 0-3 anys

Genial, aquesta és la paraula que empraria si tingués que definir la meva primera experiència amb infants de 0-3 anys en una paraula..

Ens va costar un poc trobar una escola que s'ajustés a les nostre necessitats en quant a zona sobretot, peró al final vam poder solucionar els petits problemes i l'escola de Fort de l'eau a Maó ens va donar l'oportunitat d'anar al seu centre a realitzar les pràctiques i la veritat que estic molt agardaida.

Des de el primer dia, m’he sentit i m’han fet sentir molt integrada en l’ambient d’aula i de centre, i m’han tingut en compte per qualsevol aspecte, elegir una activitat en concret, participar, donar idees i opcions etc.

A més, l’acollida per par de les diferents mestres i dels mateixos infants ha estat molt positiva, i això era una de les pors que vaig tenir a l’inici i que per sort des de el primer dia he pogut estar molt tranquil·la, ja que considero que un bon ambient tant amb les mestres com amb els infants és molt positiu i dona garantia d’una bona feina, ja que si una persona està content amb l’ambient on treballa la seva qualitat de feina quasi sempre serà major. Amb il·lusió i companyerisme tot funciona millor.

També he pogut tenir els primers contactes amb les famoses reunions de claustre i també amb les reunions informatives que es realitzen per el pares i mares. La veritat que mai hagués pensat tot el que pot sorgir en aquestes reunions com a temes de conversació, ja que es tracten temes específics dels infants i a la vegada del centre en general, fins i tot temes, que pot ser per falta de pràctica per part meva, no havia identificat. A més el fet de ajuntar-se tots els membres del centre, afavoreix la comunicació entre aquests i el treball cooperatiu que és tan important en la vida del centre..

Concretant un poc més, en quant al meu rol dins l’aula, he de dir que des de els primers dies, la mestra va donar-me lloc en la seva aula, i em va fer participar de manera activa amb els infants des de els primers dies, fins i tot al final de la primera setmana, ja vaig ser l’encarregada del bon dia.Com en altres activitats on he anat participant, al principi estava molt nirviosa, pensava si hem sortirà bé si ho faria semblant a la mestra perquè els infants no notessin un canvi dràstic, ja que per ells ja tenir un altra persona diferent a la qual fins ara era el seu referent ja era un canvi important. Peró la veritat he de dir, que era massa extremada, ja que una vegada em posava a fer l’activitat en qüestions, per por, intentava fer-ho tant bé que tot sortia bastant rodat, encara així he de dir, que durant els meus primers bon dies, quan contava el conte que es treballava a l’aula hem costava mantenir l’atenció dels infants, ja que esperaven que fos la mestra qui els hi contes, però això van ser els primers dies, després ja no hi havia cap problema.

Dir també, que a dia d’avui  la meva companya de practiques i jo estem duent  a  la pràctica els nostre projecte de pràctiques, el qual tracta sobre joguines reciclades i tot està funcionant bastant bé, encara que per motius de recursos haurem de fer algunes propostes de millora en quant al material utilitzat, per millorar la qualitat d’aquest, ja que amb infants tant petits hem d’assegurar-nos que la utilització dels diferents materials reciclats siguin adequats a la seva edat.

Finalment, dir que durant el mes de maig la meva companya i jo serem les encarregades de l’experimentació de les aules d’un any. Durant tot el mes, treballarem la llum i la foscor, ja que els infant durant aquest trimestre, treballaren el contes del GOB d’ “en Fosquet”, un mussol que conta les seves aventures, i com aquest viu i juga de vespre, experimentarem amb la foscor i amb les ombres; contant el conte amb ombres, fer activitats amb piles.... Totes dues estem molt il·lusionades de començar aquesta activitat, ja que per nosaltres es nou encara tenir al nostre càrrec l’organització d’una activitat, i realitzar-la ens fa moltes ganes, a més estem preparant-la amb ganes i il·lusió i esperem que això ens ajudi a tenir bons resultats.

Documentació d'una bona pràctica: Treballem en petits grups

  LES BONES practiques: Treballem en petits grups

El treball en petits grups, apareix com alternativa al tipus d’escola tradicional on el professor dirigia a un únic grup d’infants sense tenir en compte les seves habilitats, ritmes...en conseqüència va sorgir la idea de donar una atenció més individualitzada que dones la possibilitat de adaptar-se a les necessitats dels infants.

Com ens diu Marisa del Carmen Martín al llibre Aula de innovación educativa. Revista aula de innovación educativa 9. El fet d’organitzar als infants en petits grups, ja dona la possibilitat que ells mateixos es sentin més escoltat i prestin una major atenció a allò que es treballa o s’està fent .

A mida que els infants creixen, tenen la necessitat de sentir-se escoltat i també de relacionar-se amb els demés, treballar en petits grups, afavoreix aquest tipus de comunicació i sobretot la implicació d’aquests.

En el meu cas, la bona pràctica elegida estava relacionada amb els petits grups de treball en determinades activitats que es realitzen a l’aula, però també cal destacar, que l’aula esta distribuïda en petits racons que possibiliten la relació dels infants en petits grups i va rotant durant el matí segons les seves preferències, d’aquesta manera la mestra afavoreix la comunicació entre tots els infants i sobretot la seva autonomia per fer-ho.

A continuació, us documentaré a partir de fotografies de l’aula com s’organitzen aquesta grups de treball, en quin espais i també us mostraré imatges de l’efecte contrari, treballar en gran grup per que observeu la diferència.

Aquest és el moment d’experimentació, com podeu comprovar, encara que no surtin tots els infants a la fotografia, hi ha el grup sencer d’infants, per tant la taula esta plena d’objectes per manipular que impossibilita gaudir d’un espai. En petit grup aquest problema no existiria.

Joc heurístic, els infants s’organitzen en petits grups i disposen d’un ampli espai per poder interaccionar amb el material.

Caixa de buff, activitat que s’alterna amb joc heurístic, la mitat dels infants fan aquesta activitat i la resta joc heurístic. Es disposa d’una taula, per donar comunitat als infants.

Experimentació, com es pot observar, és el grup sencer i novament l’espai és un problema. A més l’atenció de la mestra no pot ser tant individualitzada com ho és a les activitats en petit grups.

El fet d’estructurar l’aula en racons afavoreix que els infants puguin estar concentrats en l’activitat que realitza, bé individualment o en petits grups. És el cas, d’aquest fillet el qual va estar concentrat durant una estona considerable per realitzar la seva construcció.

 
En quant a la relació entre aquest tipus de metodologia i la informació que es presenta al PEC no hi ha cap referència a n’aquesta, però si que té com a objectiu la planificació d’activitat que fomentin la cohesió del grup i la cooperació i col·laboració d’aquests en les activitats que es realitzen a l’aula i també al centre amb altres alumnes.