martes, 12 de junio de 2012

Reflexió final de l'assignatura


El quatrimestre ha arribat al seu final, i com a tal també hem arribat al final d’una nova etapa de la nostra experiència com a estudiants d’educació infantil i el final d’una nova assignatura que ens aportat moltes coses.

A l’inici tenia unes expectatives molt diferents del que realment ha estat l’assignatura, el títol em suggeria altres esquemes de treball, enfocats a àmbits innovadors de l’assignatura, compartir experiències...però tot i així, de no ser el que inicialment esperava, les expectatives que me’n duc de l’assignatura són relativament bones.

Ha estat una assignatura que gràcies a fer-la mestres he realitzat les pràctiques m’ha fet reflexionar sobre molts aspectes que pot ser hagués deixat de banda. M’ha ajudat molt ja que he pogut reflexionar i pensar sobre el perquè de les coses, sobre temes que ens creaven dilemes i dubtes, compartir experiències i sobretot obrir la mirada cap a altres alternatives educatives i sobretot ampliar els meus coneixements sobre la innovació i el projectes de millora, dels quals és parla tant i encara en cap assignatura ens havien parlat amb tanta densitat.

De fet aquesta etapa final de l’assignatura és la que m’ha aportat més coses positives i de la qual he après més, encara que penso que pot ser no hagués estat mala idea haver-la treballada més de cara a l’inici de l’assignatura, ja que les practicants havíem de començar a fer un projecte i tot això que hem treballat ara ens hagués donat molt de suport a l’hora de fer camí al nostre projecte. Tot i així, també els coneixements adquirits han fet la seva funció i ens han ajudat per acabar d’enllestir el nostre projecte.

Un altra cosa a destacar, que ja hem parlat en algunes de les classes i que diàriament comentaven en les classes de videoconferència, era l’aspecte negatiu del tipus de classe que fèiem, en hagués agradat tant tenir aquesta assignatura presencial, que almenys jo em lamentava cada dijous... ja que trobava tant important poder debatre o intercanviar experiència d’una manera més planera i en petit grup que hem semblava que amb tantes persones, no donava els fruits que podia donar sent una assignatura presencial. Tot i així, hem quedo amb una part positiva d’això i és, que gràcies a estar les tres illes connectades hem pogut compartir experiències que amb classes presencials no haguéssim tingut, ja que només haguéssim parlat de les experiències de les companyes i companys de la mateixa aula. Per tant, dintre de l’aspecte negatiu hem quedo amb allò que m’ha semblat més positiu.

En quant al nivell de feina, ha estat considerable, tot i així penso que ha estat necessari i que ha estat positiu per nosaltres, o almenys per jo ho ha estat, ja que com he dit abans les reflexions m’han estat molt útils, encara que també soc conscients que en algun moment m’he estressat, però com tot, amb una bona organització ho he tirar endavant més bé o més malament però ho he fet. Ara només desitjo que els esforços donin els seus fruits.

Finalment dir, que hem reflexionar considerablement durant aquest temps, ja que han estat un mesos d’experiències diàries que ens han fet pensar i repensar, però hem quedo amb que ara és temps de pensar reflexionar novament sobre allò fet, amb calma i tranquil·litat.

sábado, 9 de junio de 2012

Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?


Les pràctiques són un període d’aprenentatge, tots aprenem

Començo la meva reflexió amb aquest encapçalament, ja que considero que durant totes les pràctiques, des de el primer dia fins l’últim, tant la mestra com nosaltres hem fet aprenentatge dia a dia.

Jo pot ser em demanaria, que hem de fer per aconseguir un feed back de aprenentatge de qualitat?

Durant aquests mesos, han sorgit nombroses situacions interessants, dilemes, coses que ens semblaven adequades, coses que no...però l’aprenentatge ha estat constants i ens ha acompanyat durant tots els dies, totes les hores i tots els moments. Però perquè aquests aprenentatges fossin profunds, tinguessin l’oportunitat de ser parlats, contrastats, reflexionats... havien de tenir el seu lloc, el seu temps, el seu moment i no ho han tingut, penso que per això pot ser tant la mestra com nosaltres no hem après d’aquella manera que volíem, perquè com ja he destacat anteriorment après hem après.

Pot ser una idea o possible solució a aquest fet seria estructurar les hores realitzades d’una manera diferent, com per exemple canvia l’hora diària dedicada a fer coses al centre, però sense infants, i dedicar-les a una reunió cada dues setmanes amb la mestra, com un seminari d’intercanvi d’experiències, d’aquesta manera haguéssim tingut l’oportunitat de demanar-li dubtes, ja que l’ambient hagués donat l’oportunitat, de contrastar opinions, solucionar petits dilemes, crear un ambient de comunicació-relació amb la mestra més enriquidor, en definitiva, crear un ambient de intercanvi d’informació que ens ajudés a nosaltres i a la mestra a treballar i a interioritzar aquells aprenentatges fets durant les setmanes..

En definitiva, penso que un aprenentatge de qualitat ha de tenir el seu espai i més si estàs en un període de temps on els aprenentatges que fem seran la nostra base per ser futures mestres. I per tant tenir un temps per reflexionar i pensar sobre aquests aspectes es fonamental en un procés d’aprenentatge com el que nosaltres hem fet. El mateix passa amb les mestres, ja que elles també aprenen de nosaltres i compartir experiències és important, i a l’aula és molt dificultós dur a terme de manera eficient aquest procés d’intercanvi d’informació, ja que l’ambient no propicia un espai de tranquil·litat i reflexió, sinó que has d’estar pendents de més coses i no estàs concentrat de veritat en allò que s’està parlant.

Igual que existeixen els claustres de centre, fer seminaris d’intercanvi d’experiències entre mestres i practicants seria una bona idea, fins i tot puc dir que intercanviar experiències entre totes les mestres que tenen practicants a les seves aules seria enriquidor, encara que no ho faria setmanalment, sinó una vegada al mes, per així setmanalment poder treballar únicament amb la mestra.

Aprender sin reflexionar es gastar la energia (Confucio)

Hay coses que para saberlas, no basta haberlas aprendido (Lucio Anneo Séneca)